Respires profundament, un gran sospir. De fons, el cant dels ocells i el xiu-xiu dels arbres... el soroll intel·ligible de la parla dels veïns queda difós amb la suau brisa que corre per la pell. El sol m’escalfa i em fa sentir millor. Relax. Silenci. Tranquil·litat. De cop l’atenció se’n va cap aquella melodia, aquella cançó que cada vegada que l’escoltes et transporta. M’encanta. M’ajuda a endinsar-me en els meus pensaments. S’inicia la conversa.
HOla Núria, felicitats! podries escriure més sovint?
ResponElimina